
A, la mestra em fa quedar
E, jo li fugiré
I, per un foradí
O, per un finestró
U, pel forat del lloc comú
Una mosca volava per la llum
i la llum es va apagar,
es va apagar,
i la pobra mosca
va quedar a les fosques
i la pobra mosca
no va poder volar.
Ana masca valava par la llam
a la llam as va apagar,
as va apagar,
a la pabra masca
va cadar a las fascas
a la pabra masca
na va padar valar.
Amb E
Amb I
Amb O
Amb U
Al cor d’aquella poma
la més alta de totes
una Princesa canta
trista i plorosa
¿Què faré, amics, tancada
a l’obscura penombra
de la fruita gebrada?
Voldria tenir una ales
i sortir de la poma
per les corbes de l’aire.
Al cor d’aquella poma
la Princesa no canta
vingueren quatre ocells
anit se la menjaren.
Tot granant la carrereta
una rateta
es va trobar un dineret
una treseta.
- ¿Què en faré, què no en faré
‑es preguntava‑
del diner? ¿Què em compraré?
‑l'afortunada‑.
Si me'n compr avellanetes
la closca dura
em cauran, ai! les dentetes
una per una.
Si me'n compr caramel.lets
de mel i sucre
em cauran els queixalets
‑gotes de pluja‑.
I es va comprar una coleta
per fer, verdeta,
amb el tronxo i les fulletes
una caseta.
Amb un llaç a la coeta
‑la presumida!‑
va sortir a la finestreta
mudada i fina.
I passà un xot
malcaradot
i li va dir:
‑ Rateta, que estàs pintadeta
¿que em vols per marit?
‑ Si cantes polit.
I belà el xot
malcaradot:
‑ bééé! bééé! bééé! bééé! bééé!
Li diu la rateta
la pintadeta:
‑ Passau, passau
que a mi i a la caseta
ens retgirau.
I passà un ca
tros d'aubardà
i li va dir:
‑ Rateta, que estàs pintadeta
¿que em vols per marit?
‑ Si cantes polit.
I lladrà el ca
tros d'aubardà:
guau! guau! guau! guau! guau!
Li diu la rateta
la pintadeta:
‑ Passau, passau
que a mi i a la caseta
ens retgirau.
I passà un bou
gran i cocou
i li va dir:
‑ Rateta, que estàs pintadeta
¿que em vols per marit?
‑ Si cantes polit.
I mugí el bou
gran i cocou:
muuu! muuu! muuu! muuu! muuu!
Li diu la rateta
la pintadeta:
‑ Passau, passau
que a mi i a la caseta
ens retgirau.
I passà un gall
llest per al ball
i li va dir:
‑ Rateta, que estàs pintadeta
¿que em vols per marit?
‑ Si cantes polit.
I cantà el gall
llest per al ball:
quic! quic! qui‑ri‑quic!
Li diu la rateta
la pintadeta:
‑ Passau, passau
que a mi i a la caseta
ens retgirau.
I passà un moix
dolç i melòs
i li va dir:
‑ Rateta, que estàs pintadeta
¿que em vols per marit?
‑ Si cantes polit.
I miolà el moix
dolç i melós:
meu! meu! merrameu!
Li diu la rateta
la pintadeta:
‑ Entrau, entrau
que a mi i a la caseta
ens alegrau!
Ella blanca com la lluna
‑la presumida!‑
ell negre com una bruna
nit ensopida.
Ja han celebrat el casori
feliços riuen
¿Com voleu, amics, que plorin
tant com s'estimen?
La rateta Maria Antònia
bufi el vent, caigui la pluja,
surt de viatge en cavall
en cavall;
la rateta Maria Antònia
pels deserts i les planures
de l’oest americà
‘mericà.
I es troba amb el ratolí Nas de Trinxet
un rat indi eixerit i petitet;
se saluden:
- Haug! Haug!
se saluden:
- Haug! Haug!
un, dos, tres
i comencen un ballet.
La rateta Maria Antònia
bufi el vent, caigui la pluja,
surt de viatge en vaixell
en vaixell;
la rateta Maria Antònia
pel Japó, que és coneguda
per l'illa del sol ixent
sol ixent.
I es troba amb el ratolí Kaigdelamoto
que tot d'una que la veu li fa una foto;
se saluden:
- Quin fum fa?
se saluden:
- Fa un fum fi!
un, dos, tres
i comencen un ballet.
La rateta Maria Antònia
bufi el vent, caigui la pluja,
surt de viatge en trineu
en trineu;
la rateta Maria Antònia
per Alaska on ningú sua
ni hi ha moix que digui mèu
digui mèu.
I es troba amb el ratolí Coa de Peix
un esquimal ben mudat de pell i greix;
se saluden:
- Ric-i-ric!
se saluden:
- Ric-i-ric!
un, dos, tres
i comencen un ballet.
La rateta Maria Antònia
bufi el vent, caigui la pluja,
surt de viatge en un tren
en un tren;
la rateta Maria Antònia
i tresca per la gran Rússia
tota vestida de neu
'da de neu.
I es troba amb el ratolí Esmeuspeusfanxof
que amb el fred du el caparrí ben tapadof;
se saluden:
- Muà! Muà!
se saluden:
- Muà! Muà!
un, dos, tres
i comencen un ballet.
Ai, la Solipanta,
que n'és un gran ball.
Ai, la Solipanta,
que n'és un gran ball.
N'Antònia se xucla
les puntes dels dits,
i en Pere s'allarga
i es queda adormit.
Ai, la Solipanta...
En Pere li grata
la punta del nas,
n'Antònia se tira
de cap dins la mar.
Ai, la Solipanta...
N'Antònia ja canta
sense fer cap gall,
i en Pere que balla
no es pot aturar.
Ai, la Solipanta...
En Pere que bota
només amb un peu,
n'Antònia saluda
i després s'asseu.
Ai, la Solipanta...
N'Antònia li cerca
puces del clatell,
mentre en Pere brama
com un ase vell.
Ai, la Solipanta...
En Pere i n'Antònia
se donen les mans
i se'n van a seure
que ha acabat el ball.
La tortuga i la gallina
van en moto que treu xispes
quan enfilen decidides l’autopista
La tortuga i la gallina
van en moto i si les mires
sembla que són les reines de l’autopista
La gallina es despentina
i corr
i accelera
i s’embala
volant per la carretera
La tortuga diu, poruga:
- Atura
frena frena
perquè arribarem
molt més lluny sense presses
Però, ai, ai, ai!
la roda de la moto ha foradat
I ai, ai, ai!
mirau s’escapa l’aire pel forat
Però, ei, ei, ei!
el tapen ben tapat amb un pegat
I ei, ei, ei!
manxant de nou la roda van inflant
La tortuga i la gallina
van en moto que rellisca
sobre el gel, la neu que glacen l’autopista
La tortuga i la gallina
van en moto que patina
que patina sobre el gel de l’autopista
La gallina es despentina...
La tortuga i la gallina
van en moto i descarrilen
sotregant pels clots clotots de l’autopista
La tortuga i la gallina
van en moto i endevinen
tots els bassals i forats de l’autopista
La gallina es despentina...
La tortuga i la gallina
van en moto i al·lucinen
tot qualcant en sidecar per l’autopista
La tortuga i la gallina
van en moto i bé les miren
pel sidecar més plantós de l’autopista
La gallina es despentina...
Enmig de la plaça
suarran del mercat
les bèsties del poble
s'han arreplegat.
Cac‑ca‑ra‑cac
Cac‑ca‑ra‑cac
Cac‑ca‑ra‑cac
Cac‑ca‑ra‑cac
Enmig de la plaça,
m'ho han dit per ben cert,
les bèsties del poble
faran un concert.
Quec‑que‑re‑quec...
Les rates, les puces,
els cans, les gallines,
els conills, les mosques,
més de cent gavines.
Quic‑qui‑ri‑quic...
Que porten als ulls
un pom de copinyes
i el gust de la mar
i el verd de les vinyes.
Coc‑co‑ro‑coc...
Ja vénen les cabres,
els moixos, els galls,
vuit‑centes someres,
quatre‑cents cavalls.
Cac‑ca‑ra‑cac.
Quec‑que‑re‑quec.
Quic‑qui‑ri‑quic.
Coc‑co‑ro‑coc.
No hi ha bèstia al poble
que perdi el remuc.
Cuc‑cu‑ru‑cuc.
La senyora vaca per dins el corral
murmura coqueta que un cosí germà
d'una rata blanca amiga coral
d'un gall que farciren per devers Nadal
contava que a Muro a tots els cavalls
els posen sabates de ferro arquejat
Les oques remuguen:
"mirau quin doiot!"
cantant estufades
com un indiot:
Les oques van descalces,
descalces, descalces.
Les oques van descalces
i els ànecs també
i els ànecs també
Però les conilles se'n van al mercat
i es compren plantofes amb cara de ca
els porcs espardenyes amb sola d'espart
sàndalies menudes els escarabats
i fan tanta planta tan ensabatats
com una bubota vestida de frac
Les oques remuguen:
"ves quin disbarat!"
i canten contentes
el bec ben badat:
Les oques van descalces...
Passa una somera amb un bon tacó
travela i va a caure sobre un eriçó
es clava una pua pega un saltiró
d'una cuca molla s'enganxa als cordons
cau dins una bassa i esquitxa per tot
de fang les lluentes bototes del moix
Les oques remuguen:
"vaja quin bunyol!"
i canten alegres
mentre surt el sol:
Les oques van descalces...
Les petites formiguetes a l’estiu
quan el blat ja s’ha segat
ben lligat i espigolat
surten arrengleradetes del seu niu
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu
i van ben apressadetes
cap aquí, cap allà
tot cercant les espiguetes
cap aquí, cap allà
que per tot arreu n’hi ha
Temps era temps, l’any tirurany,
el fill d’un bon rei estava malalt
sap que només el pot curar
l’amor de les tres taronges.
No sap a on el pot trobar
ni el gegant bajoca que se’l vol menjar
no ho sap la lluna de cristall
que al cel sura com una esponja.
Temps era temps...
A la fi el vent el va portar
en ales de boira davant d’un coval
fort i rabiüt les guarda un drac
feroç brama al fons de la cova.
Temps era temps...
Les tres taronges va xapar
volant en sortiren tres colomets blancs
el més petit va capturar
i al punt va recobrar la força.
Temps era temps...
El príncep ja davant el drac
amb un cop d’espasa li va tallar el cap
i una princesa alliberà
les galtes com pètals de rosa.
Temps era temps...
I quan tornaren del combat
contents i feliços per haver guanyat
armaren una festa gran
set dies duraren les noces.
Temps era temps...
Diu que na Laura tenia
dos ullets color de cel
les galtes d'arena fina
i un gran cor de caramel
Però la llengua
ai, la llengua quin fracàs!
Però la llengua
ai, la llengua de pedaç.
Embullada com els pèls del cap
Esburbada no sap recitar:
Una polla
xica, pica, pollerica
camacurta i becarica
va tenir set pollets
xics, pics, pollerics,
camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat
xica, pica, pollerica
camacurta i becarica,
els pollets no haguessin estat
xics, pics, pollerics
camacurts i becarics.
Els ditets de caramuixa,
els cabells grocs de llimona
que s'alçuren com les ones
quan el vent les escambuixa.
Però la llengua...
Embullada com l'arrel d'un pi
Esburbada no sap repetir:
Una polla .....
Domina les matemàtiques
i toca el piano al vol
fa prodigis amb la plàstica
i s'aixeca abans que el sol
Però la llengua...
Embullada com fil de pescar
Esburbada no sap cantussar:
Una polla...
M'agrada moure la boca
perquè així millor m'exprés.
M'agrada moure la boca
puc xiular i besar després. (bis)
Amb una boca de pam puc dir la a
És clar!
Muà, muà!
Quan la boca tancaré diré la e
Que bé!
Mué, mué!
M'agrada moure la boca...
Amb la boca i com si res puc dir la è
Alè!
Muè, muè!
Amb la boca i rient molt fi puc dir la i
Coixí!
Muí, muí!
M'agrada moure la boca...
Amb la boca de pinyó puc dir la o
Trempó!
Muó, muó!
Amb la boca com un ou puc dir la ò
Això!
Muò, muò!
Amb la boca fent l'embut puc dir la u
Segur!
Mú, mú!
M'agrada moure la boca...
Mamballetetes
tocau manetes...
toca-les tu
que les tens petitetes
Serra mamerra
una olla de terra
una olla d’aram...
patapum, patapam
Arri cavallet
‘nírem a la mar
durem un peixet
per demà dinar
Ara ve Nadal,
menjarem torrons
i amb una guitarra
cantarem cançons
Et vaig veure quan estaves botant corda
tan graciosa i més lleugera que un llagost
aconseguires que t’obrís del cor la porta
quan cantaves “dos i dos de conions”.
Jo menjava llesques de pa amb sobrassada
i et vaig dir: “ei, que potser les vols tastar?”
respongueres que ni mitja mossegada
perquè feies règim d’aquests d’aprimar.
Si tu m’estimes
Maria Bel
seran els dies
color de cel.
Si no m’estimes
bramaré molt més que un ase
i només menjaré palla
figues seques i pa eixut.
Si no m’estimes
tornaré un bon carabassa
no voldré rodar ni batre
ni en que mon pare m’atup.
Un dissabte que jugàvem a baldufa
tu passares tot xuclant un xupa-xup
tan salada passejant la teva cussa
em mirares i el meu cor va fer tup-tup.
Tremolava quan et vaig pitjar darrera
també quan et regalava el meu dragó
i molt més quan et dugueren a cas metge
acubada a posar-te una injecció.
Si tu m’estimes...
Na Maria canta i balla
i mentres balla se'n riu
tant si el sol és de caliu
com si la lluna és de plata
I mentres balla
li pica el peu
sent com li pica
pica el peu
Na Maria canta i balla
més lleugera que un ropit
si és ver que no es xucla el dit
tampoc no dorm a la palla
I mentres balla
li pica el nas...
Na Maria canta i balla
i és més dolça que un confit
té els ullets de regalim
galtetes de coca bamba
I mentres balla
li pica el pit...
Na Maria canta i balla
i mentres balla és feliç
tant se val si el dia és gris
tant se val si el sol l'escalfa
I mentres balla
li pica el cap...
Na Maria canta i balla
no hi ha res més divertit
que un ball ben etxerevit
que una engrescadora dansa
I mentres balla
li pica el cul...
Na Marta i na Blanca tenen un disgust
per dues dentetes que els hi han caigut
i pels seus portells
hi passen dos camells
amb un gran capell
Què hem de fer tots plegats perquè riguin?
Perquè de les penes se n’oblidin?
Hem de cantar
Hem de cantar
Na Marta i na Blanca tenen un disgust
perquè de panxeta té mal el seu cus
i plora guau-guau
i enc que no és gens babau
li fa molt de mal
Què hem de fer tots plegats perquè riguin?
Perquè de les penes se n’oblidin?
Hem de bramar
Hem de bramar
Na Marta i na Blanca tenen un disgust
perquè amb la consola no jugaran pus
ha fet trupu-tup
i tota s’ha romput
adéu tururut
Què hem de fer tots plegats perquè riguin?
Perquè de les penes se n’oblidin?
Hem de resar
Hem de resar
Na Marta i na Blanca tenen un disgust
perquè avui la taula del nou no han sabut
prou que ho sembla un ou
ui! quin ferest bunyol
el zero, i com cou!
Què hem de fer...
Hem de plorar
Hem de plorar
Na Marta i na Blanca tenen un disgust
perquè de la bici de sobte han caigut
i dóna condol
el seu gran braverol
lluent com el sol
Què hem de fer...
Hem de cridar
Hem de cridar