
Juguem a comptar
amb els dits de la mà
Juguem a comptar
amb els dits de la mà
Un, dos, tres i quatre
mostatxos de rata
cinc, sis, set i vuit
orelles de ruc
jo tenc nou i deu
ditets al meu peu
Juguem a comptar...
Un, dos, tres i quatre
trossets de formatge
cinc, sis, set i vuit
dolses de bescuit
jo tenc nou i deu
ditets al meu peu
Juguem a comptar...
Un, dos, tres i quatre
cordons de sabata
cinc, sis, set i vuit
nins amb calçons curts
jo tenc nou i deu
ditets al meu peu
Som feliç tot fent de músic volander
tocant per tot on hi ha festa molt sonada
disfressat i amb la cara ben pintada
ompl de notes i tonades els carrers
ompl de notes i tonades els carrers
Amb les mans ben enllaçades i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí
nyigu-nyigu-nyó
nyigu-nyigu-nyigu
nyigu-nyigu-nyigu-nyó (bis)
Saltant a la cama coixa i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí...
Creis-me en dir que som un músic venturós
que tan bon punt que qualcú fira proclama
alçurats tots els infants em reclamen
perquè mudi en goig de viure la tristor
perquè mudi en goig de viure la tristor
Tot caminant de peu puntes i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí...
Seguts a la gatzoneta i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí...
Quan als quatre vents escamp els meus acords
petits i grans comparteixen l'alegria
al compàs d'una bella melodia
es vesteixen de somriure tots els cors
es vesteixen de somriure tots els cors
Saltant talment un cangur i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí...
Amb les mans ben enllaçades i amb l'acordió
Nyigu-nyigu-nyí...
L’aranya peluda
teixeix una tela gruixuda, gruixuda
i és tan rabassuda!
Mira-la com sua, com sua, com sua
Ai, bergant, si bades
l’aranya, l’aranya
ai, bergant, si bades
l’aranya, l’aranya, l’aranya t’enganya
nin o nina, nin o nina, nin o nina, nin o nina
nin o nina, nin o nina, nin o nina, nin o nina
ja t’ha enganxadeta dins la teranyina
L’aranya enutjada
teixeix una tela folgada, folgada
i tan enfeinada
té de pomes agres la cara, la cara
Ai, bergant, si bades...
L’aranya tan tosca
teixeix una tela ben fosca, ben fosca
es fuma una llosca
mentre caça mosques i mosques i mosques
Ai, bergant, si bades...
L’aranya enganxosa
teixeix una tela viscosa, viscosa
i és tan llefiscosa
que enganxa morenes i rosses i rosses
Ai, bergant, si bades...
L’aranya tramposa
teixeix una tela sedosa, sedosa
i és tan rabiosa!
Giscant pega coces i coces i coces
Ai, bergant, si bades...
L’aranya aranyota
teixeix una tela grossota, grossota
si obri la bocota
no hi fiquis la pota, la pota, la pota
Ai, bergant, si bades...
Mirau bé allà dalt
lo que en el sostre hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant,
idò, que vos pensau?
Té una coa per darrera
i una trompa per davant.
La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil
buida que buida sa filosa
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila,
teixint la tela pel demà,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb caballeres d’or i argent.
De la infantesa que s’enfila,
de la vellúria que se’n va,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
És la Banda de Cucorba
una orquestra singular
si no hi tens un sac de serradís dins la closca
encerta i tu també hi tocaràs.
Tant se val si solfa no saps
tant se val si fas galls
el que compta, el més principal
és no perdre el compàs.
Cha‑cha‑chà!
ENDEVINALLES
El ventre ple de pinyols
no tenc boca i sé cantar
i me treuen uns bons sons
si me saben remenar. (Les maraques)
Rodona com un bunyol
amb faldilles de llautó
a la tuna un ballador
em toca saltant tot sol. (La pandereta)
Les ovelles i les vaques
em duen penjat pel coll
fins i tot saben els ases
que me diuen... (Picarol)
Si em colpeges amb puixança
ressona la meva pell
no ho facis amb un martell
que em foradaràs la panxa. (El tambor)
Tenc la boca sense dents
i la llengua sense gust
em balanceig sense vent
mostrant foc sense fer fum. (La campana)
Som plat i no m'he aficat
mai per mai dins una cuina
si qui em toca se descuida
li deix el nas esclafat. (Els platerets)
Quan em toca qui me toca
només em treu una nota
i en els partits de futbol
don o tristesa o consol. (El xiulet)
Amb la plaça endiumenjada
els dies de festa gran
din-dena menjada
din-dena din-gran
toca valsos i pas-dobles
la banda municipal
din-dena pas-dobles
din-dena cipal
Ei! Alerta que sonen els clarinets:
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí
Els que ballen més alegres
són de la tercera edat
din-dena din-legres
din-dena din-dat
qui ho diria, si els veiessis
tot fent l'ullastre esbrancat
din-dena veiessis
din-dena brancat
Ei! Alerta que ja sonen les trompetes:
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí
Les casetes dels firaires
venen núvols ensucrats
din-dena firaires
din-dena ensucrats
dàtils i garapinyades
torró i cocos tropicals
din-dena pinyades
din-dena picals
Ei! Alerta que ja sonen els trombons:
Popopó popopó
popopó-popó-popó
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí
Toca i retoca la banda
enfilada al cadafal
din-dena la banda
din-dena dafal
i la música que escampa
és bella com un regal
din-dena que escampa
din-dena regal
Ei! Alerta que sonen els platerets:
Xim-xim-xim xim-xim-xim
xim-xim-xim xim-xim xim-xim
Popopó popopó
popopó-popó-popó
Tararà tararà
tarara-rarà-rarà
Tirurí tirurí
tirurí-rurí-rurí
La bruixeta es lleva d’un son molt llarg
agafa l’escombra i es posa a volar
- Bruixa, bruixeta, ai! que cauràs
l’escombra és molt vella i s’està trencant
- Ai, ai, carai
quin mal d’ossos, quin mal d’ossos!
Ai, ai, carai
no m’havia passat mai!
Els animals del corral
han format una coral
quan es posen a cantar
uns fan nyic i els altres nyac
ai, ja ho val, quin guirigall!
uns fan nyic i els altres nyac...
La gallina fa coc-coc
el pollet fa piu-piu-piu
el gall fa quic-qui-ri-quí
i el porcell fa ogrrr
Els animals del corral...
L’annereta fa qüec-qüec
i la vaca fa muuu-muuu
el cusset fa bup-bup-bup
i la cabra beeeè
La coral no té remei,
així que, en lloc de cantar,
anirem tots a nedar
dins la bassa del safareig,
anirem tots a nedar
dins la bassa del safareig.
‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb el dit
‑ Amb el dit?
‑ Amb el dit
tirurit
esquifit
desnarit
blanc com un confit
‑ Amb el dit?
‑ Amb el dit!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb el dit.
‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb la mà
‑ Amb la mà?
‑ Amb la mà
tirurà
bacallà
de la mar
menja el capellà
‑ Amb la mà?
Amb la mà!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb la mà.
‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb el colze
‑ Amb el colze?
Amb el colze
tirurolze
mira l'onze
com s'engronsa a
be‑coll de les dotze
‑ Amb el colze?
‑ Amb el colze!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb el colze.
‑ La dansa de les anelles
la poden ballar amb l'espatlla
‑ Amb l'espatlla?
‑ Amb l'espatlla
tiruratlla
foi! com balla
el senyor batlle
sens passar la ratlla.
‑ Amb l'espatlla?
‑ Amb l'espatlla!
La dansa de les anelles
la poden ballar amb l'espatlla.
El capell d'aquesta dansa
està fet d'ones de mar
de branques de coral
de grumets de sal
de trossets de cel blau.
El capell d'aquesta dansa
està fet d'ones de mar.
El capell d'aquesta dansa
està fent de pluja i vent
de maquets de torrent
de plomes d'aucell
de siulets de siurell.
El capell d'aquesta dansa
està fet de pluja i vent.
El capell d'aquesta dansa
està fet de paperí
paper de colorins
com l'Arc de Sant Martí
com els somnis dels nins.
El capell d'aquesta dansa
està fet de paperí.
El capell d'aquesta dansa
està fet de bonior
d'aletes de llagost
un guarnit balcó
sobre el teu caparró.
El capell d'aquesta dansa
està fet de bonior.
El capell d'aquesta dansa
està fet de flocs de llum
de volutes de fum
de cabells rebulls
del bessó dels teus ulls.
El capell d'aquesta dansa
està fet de flocs de llum.
En un salon dansé
la dansa del minué.
En un salon dansé
la dansa del minué.
La dansa que ara danses, la dels enamorats
la dansen des de França al Senegal
la dansen i s'enllacen cintures i mans
no es cansen i la dansen tots sense aturall.
S'estimen i se freguen el nas
tant se val si no són esquimals.
Agenollats mentre es pon el sol
amb les mans es regalen el cor.
La dansa que ara danses, la dels enamorats
la dansen des de França al Senegal
la dansen i s'enllacen cintures i mans
no es cansen i la dansen tots sense aturall.
S'inclinen i se besen les mans
tal com al cine ho fan els galants.
Es donen bessades amb pessics
pessigant les galtes amb els dits.
La dansa que ara danses, la dels enamorats
la dansen des de França al Senegal
la dansen i s'enllacen cintures i mans
no es cansen i la dansen tots sense aturall.
S'estimen i se freguen el nas
tant se val si no són esquimals.
La dansa que ara danses, la dels enamorats
la dansen des de França al Senegal
la dansen i s'enllacen cintures i mans
no es cansen i la dansen tots sense aturall.
Deixau cadires, conqueriu el carrer,
apagau la televisió
que de Cucorba sonen les cançons,
plenes de màgia, sorgint d’un capell.
Fora peresa, la festa és per a tots,
que regalam la diversió,
còctels de ritmes farcits de colors,
belles quimeres en forma de mots.
Creant jocs de paraules envitricollats
mentres els peus dibuixen noves danses,
curulls de melodies, el nas ben pintat,
carrosses fetes de carabasses.
La festa segur serà
més trista si sols mirau
mustia si no cantau
venga, animau-vos ja!
Xu-bi-du-bi-dú
O-e-ó
Xu-bi-du-bi-dú
O-e-ó
Deixau cadires, conqueriu el carrer,
apagau la televisió
que de Cucorba sonen les cançons,
plenes de màgia, sorgint d’un capell.
Fora peresa, la festa és per a tots,
que regalam la diversió,
còctels de ritmes farcits de colors,
belles quimeres en forma de mots.
Repartint alegries, ballant amb un peu,
vivint plegats una bella aventura,
tonades i romanços que Cucorba treu
del món fent la caricatura.
La festa segur serà
més trista si sols mirau
mustia si no cantau
venga, animau-vos ja!
Xu-bi-du-bi-dú
O-e-ó
Xu-bi-du-bi-dú
O-e-ó
La gallina ponicana
pon un ou cada setmana:
pon i un, pon i dos,
pon i tres, pon i quatre,
pon i cinc, pon i sis,
pon i set, pon i vuit,
pon i nou i pon i deu,
la gallina de la seu
diu que amaguis aquest peu.
La gallina ponicana
ben bufada
amb les plomes repintades
es passeja amb el seu gall
ben bufat
tan cansats de passar gana
que es volen omplir el gavatx
tant de blat com de civada
per dansar
per cantar
com un repic de campanes
per cantar
per dansar
un ball que mai no s'acaba
La gallina ponicana
ben inflada
amb la cresta endiumenjada
es passeja amb el seu gall
ben inflat
presumit i tarambana
se'n van plegats cap el ball
amb la coa enramellada
per dansar
per cantar
mentre escaina la llocada
per cantar
per dansar
amb la lluna emblanquinada
La gallina ponicana
ben tibada
amb la coa empolainada
salta i balla amb el seu gall
ben tibat
una polca, una lambada
pregant no tengui aturall
una festa tan sonada
per dansar
per cantar
mentre toqui la xaranga
per cantar
per dansar
fins que els aguantin les cames
La gran Geganta Constança
despatxa un paquet a França
però no sap quants d'al·lots hi ficarà
perquè té un fill que li encanta
amb els nins que ella li arramba
jugar plegats a conillons d'amagat.
- Jo no ho sé
- Tu no ho saps
no ho sap la sargantana
no ho sap el corb marí
no ho saben les aranyes
ni ho sap el ratolí.
Roc-roc-roc-roc
triqui-triqui-roc
amb la carcassa d'un ós
jo faré un paquet de dos.
Ric-ric-ric-ric
triqui-triqui-ric
amb l'ungla d'un escorpí
jo faré un paquet de mig.
Rac-rac-rac-rac
triqui-triqui-rac
amb el barram de cent rates
jo faré un paquet de quatre.
La gran Geganta Constança
despatxa un paquet a França
però no sap quants d'al·lots hi ficarà
perquè té un fill que li encanta
amb els nins que ella li arramba
jugar plegats a Cucorba i a plantats.
- Jo no ho sé
- Tu no ho saps
no ho sap la peixatera
no ho sap el sabater
no ho sap la perruquera
ni el metge, ni el ferrer.
Rec-rec-rec-rec
triqui-triqui-rec
amb el pèl d'un pequinès
jo faré un paquet de tres.
Ruc-ruc-ruc-ruc
triqui-triqui-ruc
amb la cresta d'un puput
jo faré un paquetet d'un.
Ric-ric-ric-ric
triqui-triqui-ric
amb la butza d'un xoric
jo faré un paquet de cinc.
La gran Geganta Constança
despatxa un paquet a França
però no sap quants d'al·lots hi ficarà
perquè té un fill que li encanta
amb els nins que ella li arramba
jugar plegats a olles, olles de vi blanc.
- Jo no ho sé
- Tu no ho saps
no ho saben els ministres
no ho sap el general
no ho sap el senyor bisbe
ni el cap de tot l'estat.
Ric-ric-ric-ric
triqui-triqui-ric
amb la capa d'un pingüí
jo faré un paquet de sis.
Rac-rac-rac-rac
triqui-triqui-rac
amb les potes d'una cabra
jo faré un paquet de quatre.
Roc-roc-roc-roc
triqui-triqui-roc
amb les urpes d'un lleó
ja faré un paquet de tots.
La gran Geganta Constança
no despatxa res a França
perquè el seu fill, ves per on, ja s'ha fet gran.
Gairebé
com l'ós blanc
quasi com un elefant.
La lluna, la pruna
vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no ho vol.
Un pam, dos pams,
tres pams, quatre pams, cinc pams.
Un pam, dos pams,
tres pams, quatre pams, cinc pams.
En Pinxo va dir a n’en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?
I en Panxo va dir a n'en Pinxo:
punxa'm, però, a la panxa no!