
“Do‑re‑mi‑fa” dalt de la trona
canta el capellà.
“Do‑re‑mi‑fa” amb veu de granota
respon l'escolà.
I tots els escolanets
xarumben glops de vinet.
Les galtes vermelles
també les orelles
els ruquets voleien
i el ritme segueixen
do‑re‑mi‑fa
del rock dels escolanets.
“Do‑re‑mi‑fa” un àngel revola
tocant els teclats.
“Do‑re‑mi‑fa” els sants li responen
ballant desfermats,
i tots els escolanets
saltant es treuen el fred.
L'escolà refila
gronxant la bacina
mentre el rector lliga
bots i xecalines.
Tots al compàs
del rock dels escolanets.
“Do‑re‑mi‑fa” dalt de la trona
canta el capellà.
“Do‑re‑mi‑fa” els sants li responen
ballant desfermats,
I tots els escolanets
xarumben glops de vinet,
L'escolà refila
gronxant la bacina
mentre el rector lliga
bots i xecalines.
Tots al compàs
del rock dels escolanets.
- El senyor indiot va molt estufat
però per molt que estufi no se sap mocar.
- Sabeu què vos dic: ‘nau a torrar neu!
que el sorell que em penja és un tros de bec.
El Sol i la Lluna
es volen casar
i han anat a veure
un rector que hi ha
que casa els estels
de nit, vora el mar.
El Sol i la Lluna
s’han enamorat.
El Sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes
i un jardí pintat.
El Sol i la Lluna
diuen que faran
una festa grossa
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el Sol i la Lluna
són éssers humans.
El Sol és un príncep
que allarga les mans;
ella, una pastora
vestida d’encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d’estrelles
pel cel teixiran.
N’hi ha dos que s’estimen
dins l’espai tan gran.
El Sol i la Lluna
diuen que faran...
Piiiiip! Piiiiip!
Ja és la primavera
i el trenet Pepet surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja és la primavera
i entre les floretes surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja ha arribat l’estiu
i el trenet Pepet surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja ha arribat l’estiu
vora la mar blava surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja ve la tardor
i el trenet Pepet surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja ve la tardor
quan cauen les fulles surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja som a l’hivern
i el trenet Pepet surt a passejar
Piiiiip! Piiiiip!
Ja som a l’hivern
mullat per la pluja surt a passejar
Per ballar el twist de Cucorba bé
tots els ossos has de remenar
talment ho fa el guàrdia urbà a les grans ciutats
tal com el futbolista quan remata de cap
Per ballar el twist de Cucorba bé
la panera has de balandrejar
talment una lloca quan els ous ha de covar
com ho fan els cavallets del ram
Per ballar el twist de Cucorba bé
els braços has de balancejar
talment ho fa un boxador quan copeja el sac
com ho fa un atleta galopant
Si sembles un esburbat
quan arranques eufòric a dansar
Cucorba bé t'ensenyarà
per ballar el twist com t'has de bellugar
El zoo de Cucorba
és ple d'animals,
ni gàbies ni cordes:
tots viuen sempre en llibertat.
Mira l'ànec quan camina:
pareix un engronsador;
més si dins l'aigua s'afica,
quin magnífic nedador!
Dins un jaç de rels i palla
piuladissa de nadons,
dalt de branques i teulades
hi fan niu els gorrions.
El zoo de Cucorba
Surt de l'aigua la granota
i ara infla el pit per raucar,
desplegau ja la capota
que a ploure no es torbarà.
Sargantana amb dues cues,
canó de canya amb un tap,
da‑li saliva dejuna
i una bruixa tornaràs.
El zoo de Cucorba...
Es capbussa amb molta manya,
davall l'aigua neix i creix,
enc que faci sol se banya
el serrà perquè és un peix.
La geneta, que és molt viva,
s’ha ficat al galliner,
com escainen les gallines:
“co-co-co, hi farem la pell”
El zoo de Cucorba...
La lluna ja surt
vestida de nit
i al zoo de Cucorba
tothom s’ha adormit.
El conills han sortit a jugar
ben contents han sortit a jugar
ben contents han sortit
ben contents han sortit a jugar
I amb això que se’ls apropa la guineu
a les sordes se’ls apropa la guineu...
Però la veuen...
i s’amaguen ben de pressa
dins la seva lloriguera
Bon refotre, maldecaps
el senyor Rei mos ha dat.
Tres preguntes, Pare Abat,
que es cuiner contestarà.
Va ben errat
ben errat
si se pensa que em fotrà.
Sí, ben errat,
ben errat
si creu que m'embarcarà.
Cridem: visca -tots plegats-
es cuiner de la Real!
Ben menjat i ben begut,
dormir molt, tranquil×litat.
Pare nostres, bons cuinats:
quina vida mos pegam!
Va ben errat
ben errat
si se pensa que em fotrà.
Sí, ben errat,
ben errat
si creu que m'embarcarà.
Cridem: visca -tots plegats-
es cuiner de la Real!
Cresta encesa, fet un gall,
es magrel×lo mal surat
ben de pressa semblarà
un pobre gat escaldat
Va ben errat
ben errat
si se pensa que em fotrà.
Sí, ben errat,
ben errat
si creu que m'embarcarà.
Cridem: visca -tots plegats-
es cuiner de la Real!
Vet aquí que n'eren tres porquets feliços
menjant dins un clos aglans i llentrisca
mirant com la lluna sobre el cel rellisca
floreta d'anissos.
Vet aquí que n'eren tres porquets feliços.
Com que el món és gran i mai no s'acaba
parteixen resolts tots tres a trescar-lo,
amb tres farcellets, per camins de carro,
ben de matinada.
Com que el món és gran i mai no s'acaba.
El primer porquet es troba un pagès
que passa xiulant, carregat de palla.
La garba demana per fer-se una casa
en un tres i no res.
El primer porquet es troba un pagès.
L'endemà passat, el llop se li acosta
i al punt l'escomet -la veu escanyada-:
- O em deixes entrar o esbuc la cabanya
que ben poc em costa.
L'endemà passat, el llop se li acosta.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar i la casa va esbucar
I amb una mossegada el porquet s'empassà.
Passa un llenyataire, que du socs i branques,
i el segon porquet el feix li demana
per fer-se corrents i de bona gana
tota una barraca.
Passa un llenyataire, que du socs i branques.
A punta de dia, el llop se li atraca
i al punt l'escomet -la veu: una traca-:
- O em deixes entrar o esbuc la barraca.
Vaja una carraca!
A punta de dia, el llop se li atraca.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar i la casa va esbucar
I amb una mossegada el porquet s'empassà.
El tercer porquet, per fer-se rabent
una casa forta, cantons li demana
a un picapedrer. Què dic una casa?
Si sembla un castell!
El tercer porquet, per fer-se rabent.
De jorn, a trenc d'alba, el llop se li atansa
i al punt l'escomet -la veu d'amenaça-:
- O em deixes entrar o t'esbuc la casa
com si fos de nata.
De jorn, a trenc d'alba, el llop se li atansa.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar però la casa no esbucà.
I tornà a bufar però la casa no esbucà.
I el llop s'enrabia, i el llop s'encoratja:
- De mi no se'n riu cap animal viu!
Si et pec queixalada ja ho veurem qui riu,
porquet poca alatxa.
I el llop s'enrabia, i el llop s'encoratja.
Mentrestant s'enfila dalt de la teulada
i lleuger s'afica dins la xemeneia
s'esmuny cap avall com una moneia.
Va que fa baixada!
Mentrestant s'enfila dalt de la teulada.
Però el porquet l'ha vist, i una olla ben grossa
posa dalt del foc i al punt la destapa
i xap pataxap, el llopot banastra
cau dins la cassola.
Però el porquet l'ha vist, i una olla ben grossa.
La tapa de pressa i quan és ben cuit
amb una forqueta i un ganivetet,
una, dues, tres, ja el s'ha cruspidet.
I sis, set i vuit,
la tapa de pressa i el conte ja és cuit.
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb la mà.
Amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
En Joan Petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan Petit quan balla,
balla amb el colze.
Amb el colze, colze, colze,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit:
així balla en Joan Petit.
Amb l'orella
Amb el nas
Amb el peu
Amb el cap
Amb la panxa
Amb el cul
Som el més valent
de tota la terra.
Tenc la sang de foc,
tenc el cap calent
per encendre el joc
d'una dura guerra.
Vull rompre cadenes
que estrenyen donzelles.
Vull vèncer la dura,
feresta tortura.
Som el més valent
de tota la terra.
Som l'amo del món,
som el rei dels trons
les meves pistoles
tiren totes soles.
El sol i la lluna
jo puc despenjar,
si els tir una pruna
de les que aquí hi ha.
Narrador:
Surt el sol -una pilota
groga-,
omple el gall -quin gran cantaire!-
l'aire
de reguinyols i de notes
que imiten manades d'oques
encar que no en saben -vaja!-
gaire.
Ja s'ha fet d'anar a l'escola
l'hora
i allargat dins el seu llit
en Vit
dorm talment una rabassa
i encara que l'escridassen
no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Vit!
Surt de pressa del teu llit
perquè ma mare ho na dit!
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, en venir la vergueta
t'atuparà les anquetes.
Verga:
Jo no hi vaig,
jo no em moc,
ni anc que em matin,
ni anc que em matin.
Jo ho hi vaig,
jo no em moc,
ni anc que em matin
del meu lloc!
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, faré venir el foquet
que et cremi a poc a poquet.
Foc:
Jo no hi vaig...
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Faré que t'apagui l'aigua
i no et valdrà cap paraigua
Aigua:
Jo no hi vaig...
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, faré que et begui el brou
talment com si fossis brou
Bou:
Jo no hi vaig...
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, faré venir la corda
que et fermi el coll a una soca
Corda:
Jo no hi vaig...
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, faré venir la rata
que amb les dents els fils et grata
Rata:
Jo no hi vaig...
Narrador:
I en Vit no remena ni el seu dit
petit.
Germana:
Doncs, faré venir el moixet
que et menjarà a bocinets
Narrador:
I el moixet al punt parteix
per si la rata aglapeix
però la rata surt volant
tot mostrant el seu barram
i la corda quan la mou
ja és pitjat darrera el bou
que quan se'n tem surt rabent
rere l'aigua del torrent
que just el veu ja li escampa
per veure i el foc enxampa
que surt llest mestre espetega
dispost a cremar la verga
que veloç ja ha reblanit
les dues anques d'en Vit
que aixeca el seu cul del llit
perquè sa mare ho ha dit
i se'n va cap a l'escola
sense fer la torniola.
I en Vit?
Ara sí que remena el seu dit
petit.
Alegria, que és Festa Major
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor
Alegria, que és Festa Major
com cada any hem de ballar amb Cucorba
i córrer amb les someres en Es Cós,
a la torre onegen les banderes
vine, balla i canta la cançó.
Tirurirurirurí Tiruriruriruró
alegria i bon humor
Tirurirurirurí Tiruriruriruró
avui és Festa Major.
Visca el pa, visca el vi
visca la mare del meu padrí!
Alegria, que és Festa Major
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor
Alegria, que és Festa Major
Correrem i trencarem cucanyes,
ballarem de bot i farem jocs,
teresetes, toros a la plaça,
grans revetles i castell de focs
Tirurirurirurí Tiruriruriruró
alegria i bon humor
Tirurirurirurí Tiruriruriruró
avui és Festa Maaaaaaajor.
Alegria, que és Festa Major
com cada any hem de ballar amb Cucorba
i córrer amb les someres en Es Cós,
canviarem la feina per cançons
que avui és Festa
que avui és Festa
que avui és Festa
Festa Major!
A la vora d’un gran riu
ploren les dames
perquè el rei d’aquella terra
mor d’enyorances.
Tres filles tenia el rei
clares con l’aigua;
belles com un dia clar
just a trenc d’alba.
Un dia a mitjanit
la mala fada,
ningú no sap com va esser
que entrà a la cambra;
i transformà les princeses,
belles com nacre,
en tres serpents verinoses
de mala estampa.
Tota la cort va plorar
un dia i l’altre,
i el rei va prometre joies
d’or i de plata
al qui rompria l’encís
d’aquella fada
i tornaria a ses filles
la forma humana.
Vingueren savis de lluny;
tots les miraven...
Cap n’hi va haver que sabés
desencantar-les.
La bruixa ho havia dit
de matinada:
Només hi ha un remei:
que és estimar-les.
Tres joves han de venir
de part o banda
i besar-les amb amor
damunt la cara.
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
Iuppi ià ià iuppi
ià ià iuppi
ià ià iuppi
iuppi ià
Si t'agrada es conill amb ceba
uatxikei
nyam! nyam!
Si t'agrada es conill amb ceba
uatxikei
nyam! nyam!
Si t'agrada es conill amb ceba
Si t'agrada es conill amb ceba
Si t'agrada es conill amb ceba
uatxikei
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
Iuppi ià ià iuppi
ià ià iuppi
ià ià iuppi
iuppi ià
Si t'agraden ses al×lotes
muà! muà!
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
muà-muà
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
muà-muà
Iuppi ià ià iuppi
ià ià iuppi
ià ià iuppi
iuppi ià
Si t'agrada tocar es timbre
ring! ring!
Iuppi ià...
Si toques es violí
nyigu-nyigu- nyí! nyigu-nyigu- nyí!
Iuppi ià…
Si tu vas en bicicleta
xeque-xeque-xec! xeque-xeque-xec!
Iuppi ià...
Quan s'acaba sa cançó
Uè! Uè!
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
muà-muà
ring-ring
nyigu-nyigu- nyí! nyigu-nyigu- nyí!
xeque-xeque-xec! xeque-xeque-xec!
uè! uè!
Iuppi ià ià iuppi iuppi ià
hei-hop
nyam-nyam
muà-muà
ring-ring
nyigu-nyigu- nyí! nyigu-nyigu- nyí!
xeque-xeque-xec! xeque-xeque-xec!
uè! uè!
Iuppi ià ià iuppi
ià ià iuppi
ià ià iuppi
iuppi ià
Ja està cuita la rondalla, s'ha acabada
ja està escrit el mot teló en el peu de plana.
Els que toquen, els que ballen,
els nins, els follets, les fades
i els pallassos mig banastres...
Ja se'n van
ja es treuen els postissos
ja se'n van
de segur ben feliços
ja se'n van
i menjaran perdissos
Perdissos?
O perdius
i perquè encaixi la rima direm: nius.
La festa ja s'ha acabat, però fora pena,
que si veig que rius també el meu cor s'alegra.
El vol de la cadernera
els aumuds i les barcelles
i els pallassos mig trapelles...
Ja se'n van
ja es netegen la cara
ja se'n van
pintant una rialla
ja se'n van
en pau i amb alegralla
Alegralla?
O alegria
i perquè encaixi la rima direm: tia.
Els que tristos s'avorreixen,
els que canten i aplaudeixen
i rient ens escarneixen...
Ja se'n van
una mica més savis
ja se'n van
quina pena que acabi
ja se'n van
la màgia del teatri
Teatri?
O teatre
i perquè encaixi la rima direm: quatre.
Ja se'n van
pintant una rialla
ja se'n van
ja es tanca la rondalla
s'ha acabat
que aquesta festa s'ha acabat.
Jo he vist un moix dalt d’una teulada,
que en sa boca duia una sobrassada.
I li vaig dir: - Moix, da-me’n un bocí.
- Fet cent mil punyetes! No em basta per a mi!
Jo som el Rei
que duu capell
i vol que tothom sigui
tan feliç com ell.
L'heu de mirar
l'heu d'imitar
tots els de la tiranga
fareu el que ell fa.
Joan del Riu n’és arribat
amb un plat de confitura
Joan del Riu n’és arribat
amb un plat de codonyat
N’ha portat un violon
per fer ballar les minyones
n’ha portat un violon
per fer ballar tot el món!
Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega de monines
Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega d’escarbats
N’ha portat un violon...
Joan del Riu n’és arribat
amb una bóta de vi ranci
Joan del Riu n’és arribat
amb una bóta de moscat
N’ha portat un violon...