Animació infantil

Quan començàrem a cantar cançons populars infantils a les festes dels pobles i a les escoles, ningú més ho feia a Mallorca, si més no professionalment. Aquell camí que emprenguérem, l’estètica que escollírem per fer-les arribar als infants, l’han seguida després moltíssims grups d’animació.

Des d’un bon principi tenguérem clar que, encara que era un dels nostres propòsits, no volíem limitar la nostra tasca a cantar les velles cançons populars o popularitzades per nosaltres mateixos, pels grups d’esplai i per altres organitzacions infantils i juvenils, sinó que, a més a més, preteníem realitzar un treball de creació, cantant a les actuacions i enregistrant als nostres discos un bon nombre de cançons i danses inèdites, en un intent de fer amb la nostra feina qualque cosa diferent al folklorisme o a l’arqueologia musical, qualque cosa més que la repetició de les cançons que ens ensenyaren de nins o de jovenets, posant a l’abast dels infants noves possibilitats de joc, noves músiques, contribuint lúdicament a fer de l’ús de la llengua una quotidianitat. Per això mateix ens hem acostat a les tonades populars amb entusiasme, però també amb una certa irreverència, amb la clara intenció de revitalitzar-les, des del respecte, però defugint determinats purismes i cercant dotar-les, quan fes falta, de la vigorositat necessària perquè fossin engrescadores, atractives, estimades pels nins. Molta altra gent, des d’un altre caire, ha fet una excel·lent feina d’investigació del costumari musical, però no era aquesta la nostra comesa.

I volíem utilitzar un llenguatge modern, proper en les seves formes expressives al de la música que els infants escolten ara mateix, aprofitant tots els seus recursos i totes les seves possibilitats tecnològiques, i procurant superar la pobresa expressiva de la habitualment composta per a nins i nines, però mantenint la simplicitat necessària per fer les cançons entenedores i que fossin acceptades pels nostres petits protagonistes. Hem treballat molt en l’elaboració de les lletres, cercant construir cançons que no siguin mimètiques de les dels adults, que no els contin històries ni els traslladin els problemes de la gent gran –tot reconeixent les seves interaccions-, sinó que il·lustrin, narrin i recreïn el seu propi univers, més menut però igual de complex. Per a això, m’ha estat de gran utilitat l’observació minuciosa de les fórmules i dels ritmes dels seus jocs.

I tot això revestit de comicitat, fent prevaler l’humor i l’alegria a tots els nostres treballs. Escollírem actuar disfressats de pallassos, perquè la nostra capacitat de suggestió es multiplicava, perquè introduíem un element meravellós, que propiciava, ja des de d’abans que sonassin les primeres notes, l’encantament dels infants, utilitzant molts dels recursos dels pallassos convencionals, però refusant certs amaneraments i clixés òbviament obsolets.

De quina manera i fins a quin grau hem contribuït a la formació lingüística i musical dels nostres infants, no ho sabrem mai amb certesa, però sí que sabem que tenim la capacitat de comunicar-nos d’una forma natural i que les nostres cançons, els nostres ritmes, les nostres rimes, els nostres jocs verbals els encanten i els ajuden a créixer i a conviure, a través del joc, amb els companys. I que moltes de les nostres cançons són corejades massivament a les nostres actuacions.

Quan parlam de música per a infants, no creiem en la defensa d’unes cançons fossilitzades, perquè poden perdre la seva vitalitat. Igual que no creiem en el reviscolament de la música popular primant l’espectacle en perjudici de la participació. I tampoc en la imposició de la uniformitat –forastera, quasi sempre- i la renúncia a les característiques que ens distingeixen com a poble.

En l’harmonització del reconeixement de les nostres peculiaritats, dels trets que conformen la nostra cultura –no només restringida al folklore-, del desvetllament dels seus significats, amb l’evolució de la comunitat, amb els signes del nostre temps, hi trobarem les claus de la supervivència de la música, de la festa. Una festa enèrgica, vital, càlida, a la qual hi acudirem no “a mirar”, atrets pels reclams publicitaris, sinó disposats a compartir la seva peripècia, a respirar la seva atmosfera entranyable.

En aquests temps d’inquietants globalitzacions, d’enriquidors mestissatges i d’impactants allaus immigratòries, seguirem lluitant amb les paraules i la música per aconseguir que tots els que habitam aquestes illes menudes i tan belles, bel al contrari de desdibuixar les nostres traces culturals, les reviscolem amb nous colors i noves formes.

En aquesta batalla pacífica, tant de bo les nostres actuacions en siguin una modestíssima però útil eina de combat.

I prou de sermons! Acostau-vos a la primera plaça on despleguem la nostra música i adentrau-vos en els seus sons, les seves veus, els seus aromes i gaudiu-ne tant com pogueu.


Discografia | Agenda | Notícies | Lletres | Fans | Animació infantil | Teatre | Premis | Contractació | El llibre